Poder dipositar els residus quan a un li vagi bé, de dia o de nit, cada dia de la setmana, és una de les grans conquestes de la vida urbana moderna de l’actual segle. Els contenidors al carrer, oberts i accessibles, no són un problema, sinó una eina que permet la convivència, la flexibilitat i l’autonomia de les famílies. Ara bé, des de fa un temps, a Catalunya i últimament a Viladecans s’ha posat de moda criminalitzar aquest sistema amb alternatives miraculoses com el porta a porta o els contenidors intel·ligents amb targeta. Però, si hi parem atenció, veurem que no són cap solució real, sinó un maldecap afegit que ni augmenta considerablement el reciclatge, però que empitjora molt la vida de la gent creant conflictes entre ciutadans que no existien.
Diuen que el porta a porta és el millor, que permet arribar a percentatges del 70% o 80% de recollida selectiva. Però la realitat és que aquests números, més enllà de campanyes institucionals o informes cuinats, amaguen foscor, més camions, més costos, més incomoditats i més conflictes veïnals.
Obligar els ciutadans a treure les deixalles a una hora concreta en cubells petits i tornar a recollir el cubell per evitar deixar-lo al carrer tota la nit (en el cas que s’hagin emportat les escombraries, que no passa sempre), vigilar calendaris no compatibles per feines nocturnes, gent que viatgi, treballadors a turns, bosses i cubells és un retorn a un sistema gairebé paternalista que tracta els veïns com a menors d’edat o com si la ciutadania no fos capaç d’autogestionar-se. A barris densos, plens de pisos, és directament inviable. I allà on s’ha aplicat, els resultats no han estat tan brillants, brossa acumulada a les voreres, pudors, i una sensació generalitzada que “molts veïns perceben una pèrdua de comoditat i qualitat de vida“.
Pel que fa als contenidors intel·ligents, la promesa sona bé en un PowerPoint, targetes amb xip, control horari, dades personalitzades… Però al carrer el que veiem és tecnologia cara, fràgil i poc pràctica. Un sistema que converteix un acte tan simple com llençar les escombraries en un procés complex i poc pràctic per a l’usuari, no oblidar la targeta, vigila l’horari, comprova si el lector funciona, i si no, torna cap a casa amb la bossa d’escombraries? Tot això per acabar generant més frustració i, sovint, més abocaments il·legals als descampats, a la mateixa vorera o fent desplaçament de residus cap a altres municipis per deixar la brossa en un altre barri o municipi que no tinguin porta a porta, saturant els serveis d’altres municipis.
Els defensors d’aquestes mesures diuen que és pel bé comú i que cal sacrificar llibertat individual per assolir objectius climàtics. El que no expliquen és que amb porta a porta i contenidors intel·ligents no millora la qualitat del reciclatge. De fet, sovint es recull material barrejat, es contamina la fracció orgànica i s’incrementa el rebuig final. A més, a més, els costos de manteniment, gestió i personal es disparen considerablement, i qui paga els costos som tota la ciutadania amb els impostos i noves taxes de residus.
La veritat incòmoda és que el problema del reciclatge a Viladecans no es resol amb més control ni amb més tecnologia, sinó amb educació ambiental real, incentius positius i un sistema de dipòsit i retorn que responsabilitzi directament als productors. Les multinacionals envasadores continuen generant tones de plàstic innecessari, mentre als ciutadans se’ns fa responsables de tot el procés. És un relat molt còmode per a l’administració, carregar la culpa a la ciutadania, controlar-lo amb targetes, calendaris que després podran fer servir per fiscalitzar encara un altre cop per volum generat i més tard lluir-se amb discursos de “Green Leaf” o “neutralitat climàtica 2030”.
És hora de dir-ho clar, el porta a porta i els contenidors intel·ligents no són solucions, sinó pedaços cars com mesures costoses i amb una acceptació social limitada. Allò que realment funciona és el que molts ajuntaments ja han començat a explorar,
- Tarifació justa segons volum generat,
- Punts de retorn d’envasos amb incentiu econòmic,
- Reducció dràstica dels plàstics d’un sol ús,
I sobretot, confiança en la ciutadania en lloc de convertir-la en sospitosa permanent buscant com penalitzar-nos. Viladecans no necessita més gadgets, ni invents, ni més calendaris absurds, necessita polítiques de qualitat, valentes, i que vagin a l’arrel del problema.
Perquè, si no, d’aquí a uns anys ens adonarem que hem sacrificat la nostra comoditat i diners en un model temporal que realment és probable que l’impacte real sigui limitat.
Exemples reals que reforcen la crítica
Cunit
El porta a porta i contenidors intel·ligents han generat molt de rebuig veïnal, amb queixes constants pels horaris i la complexitat, tot i que la recollida selectiva hagi millorat.
-> Confirma que l’èxit tècnic no compensa el malestar social.
https://www.catalunyapress.cat/article/municipis/2025-04-07/5244253-caos-sistema-porta-porta-i-els-contenidors-intelligents-cas-cunit
Girona
Bosses acumulades, sancions i més d’un milió d’euros addicionals en serveis per corregir problemes del sistema. A més, molts veïns no han recollit la targeta obligatòria, cosa que ha provocat abocaments i multes.
-> Exemple clar de tecnologia poc pràctica i costos imprevistos.
https://cadenaser.com/cataluna/2025/06/10/estem-en-una-corba-dimplementacio-molt-complexa-i-molt-feixuga-radio-girona/
-> Un de cada cinc gironins no ha anat a buscar la targeta per obrir els contenidors intel·ligents.
https://cadenaser.com/cataluna/2025/03/10/un-de-cada-quatre-gironins-no-ha-anat-a-buscar-la-targeta-per-obrir-els-contenidors-intelligents-radio-girona/
Maó
Es va suspendre l’expansió del porta a porta en zones de blocs de pisos perquè es va considerar inviable.
-> Evidència que aquest model no encaixa a barris densos com els de Viladecans.
https://cadenaser.com/baleares/2024/11/08/mao-interromp-temporalment-lexpansio-de-la-recollida-selectiva-de-fems-porta-a-porta-radio-menorca/
En resum
Allà on s’han aplicat aquests models (Cunit, Girona, Maó), els resultats mostren conflictes veïnals, sobrecostos i problemes pràctics, confirmant que el “nou model” sovint és un pas enrere.
Malgrat les queixes veïnals i els problemes evidents en municipis on ja s’ha implantat, els partits polítics continuen utilitzant el nou model de recollida com a eina de promoció partidista i de màrqueting verd. En lloc d’un debat realista sobre els resultats, es prioritza el relat electoral i la imatge de ciutat “sostenible”…
Del porta a porta, als contenidors intel·ligents ¿Per què un nou model de recollida de residus?
Article de Jordi Mazón, 4t Tinent d’Alcaldessa de Mobilitat, neteja i recollida de residus, de Convivència i Civisme, etc…:
https://puntviladecans.blogspot.com/2025/06/del-porta-porta-als-contenidors.html
